19 d’oct. 2009

Les voltes que dona la vida

Avui la Gaseta de Barcelona publica l'acord en què va arribar el Ple de l'Ajuntament de Barcelona. És força caxondo llegir-ho en el moment actual, després dels dos últims mesos de notícies sobre el Palau de la Música, una més patètica i escandalosa encara que l'anterior.

b) Propostes d’acord
5. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al Sr. Fèlix Millet i Tusell, president de l’Orfeó Català i impulsor i president de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana, per la seva tasca al capdavant d’aquesta institució centenària, pionera en la promoció de la cultura musical catalana; per haver dotat l’Orfeó Català dels recursos necessaris per adaptar-se als canvis socials, econòmics i culturals que han transformat la societat civil catalana els darrers trenta anys, i liderar el somni llargament perseguit de convertir el Palau de la Música Catalana en un emblema artístic i cultural recone-gut arreu del món.

El Sr. Martí i Grau tracta conjuntament els punts 5, 6, 7 i 8 de l’ordre del dia. Explica que la concessió de la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al senyor Fèlix Millet es deu al seu paper cabdal en la rehabilitació del Palau de la Música i la seva gestió exemplar al capdavant d’un equipament que quan ell va assumir-ne la màxima responsabilitat estava en una situació delicada, tant des del punt de vista de l’activitat com de la conservació de l’edifici. Destaca que, tot i tractar-se d’un equipament de titularitat privada, el Sr. Millet hi ha implicat tot tipus d’administracions públiques i sobretot el sector privat, i ha aconseguit així que el Palau de la Música hagi esdevingut un espai de referència, no només pel patrimoni de l’edifici, sinó també per l’activitat musical que s’hi conrea. Assenyala que, a banda que hi ha hagut moltes peticions de persones diverses que han sol·licitat la concessió d’aquesta medalla, es dóna la coincidència que el Palau va celebrar l’any passat el seu centenari.
D’altra banda, diu que les altres tres medalles fan referència a tres fotògrafs que tenen en comú el fet d’haver fotografiat la ciutat amb un estil a cavall de la fotografia documental i la fotografia creativa, tot i que amb un llenguatge i una personalitat ben diferenciats. Afirma que, per tant, més enllà d’atorgar la Medalla al Mèrit Artístic a tres artistes singulars, també es fa un homenatge a la fotografia vinculada a Barcelona, en un moment en què, a més a més, es replanteja la construcció dels imagi-naris de la ciutat.
El Sr. Ciurana expressa el vot favorable del seu grup a l’atorgament de les quatre medalles. Manifesta que deixen la intervenció per al Ple, però que vol destacar que es fa un pas important en el reconeixement del vessant artístic de la fotografia, que encara és vista per molta gent com un art menor.
La Sra. Esteller expressa el suport del seu grup al lliurament de les quatre medalles, ja que consideren que totes les persones que les rebran en són mereixedores, i diu que en faran la defensa pertinent en el Ple.
El Sr. Florensa expressa el ple suport del seu grup a les quatre propostes. Destaca que el Sr. Fèlix Millet és una persona indestriable del Palau de la Música i la seva evolució al llarg dels anys, així com de diferents institucions del país que promouen la cultura catalana. D’altra banda, manifesta que comparteix el que ha dit el Sr. Ciurana respecte al reconeixement de la fotografia i destaca la trajectòria de Barcelona com a ciutat que ha acollit tot un conjunt de fotògrafs. Diu que s’estendran sobre tot això en el Ple.
La Sra. Blasco expressa el vot favorable del seu grup a les quatre propostes i manifesta que també deixen la seva intervenció per al Ple.
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.

Fèlix Millet, o el Madoff a la catalana.


(Que si, que al final no li han donat la medalla. Ho sé. )

4 d’ag. 2009

El flautista d'Hamelin


El racó de'n Mario, al carrer Merceria de Tarragona, a la part alta. Un lloc perfecte per un gran esmorzar.

23 de jul. 2009

expedient x



Ahir em va passar una cosa d'allò més curiosa. Baixava amb la moto cap a Tarragona, sense cap cotxe aprop, i havent passat per sota el primer pont de l'autopista. Quan de sobte, em va anar un raig d'aigua a la cara (casc) i a la samarreta. Ràpidament vaig mirar a un i altre costat per veure d'on provenia però ningú amb cap "manguera" capaç de ser tan cabró. Era aigua, o almenys a això ensumava ja que no estava com per anar provant-la.

Alguna senyal del cel? seré l'escollit per dur a terme alguna missió divina?

15 de jul. 2009

començant l'aventura

No sabia ben bé quin nom triar,fins que em va venir el seu nom al cap. Eric Castel, l'ídol gabatxo de la meva infància que fitxava pel Barça i que ens havia tingut tantes tardes distrets. Amb la Meri i el Pep vam intentar recordar l'època i detalls de les històries i equips on va jugar, P: "crec que venia del Nantes", A: "si, i va pirar al PSG però després va tornar" M: "jo no sé qui voleu dir encara..". Recordo que era una de les tradicions de cada Sant Jordi amb mon germà, comprar-nos un o dos còmics i devorar-los ràpidament. De sobte, un any passejant d'una llibreria a altra de la Rambla ni rastre dels còmics, es van esfumar. Anys després vam saber no sé si via llegenda urbana o info contrastada, que el Barça havia decidit prohibir-los perquè feien servir la seva imatge sense pagar drets.

Ara, uns anys després, resulta que norma editorial està reeditant els còmics tan en català com en castellà des del nº1. Per fi sembla que podré acabar la col·lecció i deixar de buscar via ebay i pàgines de col·leccionistes per trobar els que em falten. Visca!